Roal Dahl, "Matilda"

Matilda és una nena molt intel·ligent que en complir els cinc anys ja ha llegit Dickens i algunes altres històries més sense haver anat a l’escola. Els seus pares no la tracten bé; més aviat, per ells és una nosa. L’impedeixen que vagi a l’escola ja que diuen que és un pèrdua de temps. Al cap d’un temps, la nena ha estat apuntada a una escola, en què la seva senyoreta és la Honey, una dona encantadora. El primer dia que Matilda va anar a l’escola, la professora estava repassant amb els altres alumnes les taules de multiplicar. Cada cop anava augmentant les xifres, fins que va veure que la petita nena sabia multiplicar llargues i llargues xifres i molt ràpid. Era fascinant! Però vet aquí que un dia Matilda descobreix que...

Recomano aquesta història perquè la gent pugui reflexionar sobre els grans pares que té, que segurament ho donarien tot per ells. Per desgràcia, la família de Matilda no és així. Crec que és una història interessant i una de les millors pel·lícules que he vist.

Eva R.

Josep Torrent, "L'estranya desaparició de la Laura"

Tracta d’una noia que torna de l’institut i a l'entrar a casa desapareix. Per això uns mossos d’esquadra investiguen la seva desaparició. Unes tempestes de llamps afecten alguna cosa més que l'atmosfera i apareixen un castell i un diari escrit per la noia que reflecteix la seva incredulitat.

A mi la veritat és que m’ha agradat bastant aquest llibre, perquè és de molt de misteri i a mi m'encanten els llibres així. A casa meva en tinc molts d’aquesta mena i la veritat és que els he llegit tots. Aquest llibre per mi ha sigut molt important perquè a mi m’agradaria ser policia, perquè m’agrada molt investigar les coses.

Sandra S.

Frases fetes, dites i refranys 6

No diguis blat, fins que no estigui al sac i ben lligat

Significa que no pots assegurar alguna cosa fins que no n’estiguis del tot segur.       

He triat aquesta frase perquè moltes vegades dic alguna cosa i no n'estic segura del tot, i molta gent em diu "no diguis blat, fins que no estigui al sac i ben lligat".

Marina C.

Gemma Lienas, "Cul de sac"

Cul de sac és una de les històries de Gemma Lienas en què el protagonista és el Ramon, un jove adolescent que la seva família té un nivell econòmic molt baix respecte al dels companys. La seva mare és la Júlia, la famosa cuinera de l'escola on el seu fill estudia i el seu pare és el Joan, un home que treballa en un botiga de queviures.

A en Ramon li agrada una noia de la seva classe: la Berta. Ella el convida juntament amb la resta de la seva colla a passar un cap de setmana a Tossa i ell hi vol anar però té un gran problema: li falten els diners. Com s'ho farà?

No m'hauria imaginat mai el final d'aquesta novel·la! M'agraden aquests llibres que tenen un final inesperat. Trobo que els adolescents haurien de donar exemple als més menuts. Els pares d'en Ramon es preocupen per ell, volen que el seu fill tingui una vida millor que la que han tingut ells, volen que sigui feliç... I el seu fill els ho ha de pagar amb això! És un molt mal exemple, però tot i això el llibre m'ha agradat molt! Recomanaria aquest llibre als lectors que els agraden les aventures d'intriga.

Eva R.

Frases fetes, dites i refranys 5

Per Nadal, cada ovella al seu corral

Per Nadal cadascú està amb la seva corresponent família i els amics no han de molestar. Per Nadal, amb la família, sempre es fa un sopar, es balla, es canta...

Jo, sempre, quan algú ve a casa meva a preguntar alguna cosa, li dic "perdoni, per Nadal, cada ovella al seu corral", i sobretot ho dic quan estic ocupada, i també ho dic quan, per Nadal, algú em molesta. I sobretot ho diu molt el meu avi, que sempre el vénen a molestar a casa seva. La primera vegada que ho va dir li vaig preguntar què volia dir i em va explicar el significat.

Laura C.

Frases fetes, dites i refranys 4

Valdre un ull de la cara

Significa que té un preu molt alt. Si els ulls tinguessin preu serien molt cars, perquè ens fan molt de servei i són molt importants per al nostre cos, perquè ens permeten veure-hi, per això es diu “valdre un ull de la cara”. Exemple: “Aquest rellotge val un ull de la cara”.

Tal i com esta el país actualment, els preus han pujat molt respecte abans. Per això he triat aquesta dita, perquè actualment s’usa molt i fa referència als preus d’avui en dia.

Guillem C.

Sortida a les coves de Collbató

A les nou vam pujar a l'autocar i ens vam seure amb un company. Jo anava amb l'Oriol i ens ho vam passar molt bé a l'autocar. Van posar una pel·lícula que em va agradar molt. Quan vam arribar, vam esmorzar i després vam pujar quasi tota la muntanya de Montserrat. (Ivan G.)

Foto: Guillem C.

Aquesta foto la vaig fer just abans d'arribar, des de l'autobús. És una foto de les muntanyes de Montserrat. Com es pot observar, són molt curioses i tenen una forma molt especial. Estan formades per roca i tenen un color gris fluix, encara que el seu color original és el roig. (Guillem C.)

A l'arribar ens van matar unes escales. Vaig suar més que un pollastre, però quan arribàrem a la cova hi havia una fresca que era com estar a la glòria. (Oriol T.)

Quan vam arribar hi havia dos monitors que ens esperaven i vam veure un petit vídeo sobre les coves. (Leila C.)

Vam haver de pujar 207 esglaons comptats. Vam fer un recorregut per la cova: hi havia roques que sortien i feien forma de dimoni, de Sagrada Família i algunes més. (Nerea P.)

Les escales eren molt empinades i relliscaven per la humitat. (Jesús A.)

Foto: Sandra S.

A l'antiguitat, el mar, amb la força que portava, i les altres pedres que portava, fregaven les roques i feien aquestes formes. En una semblava que hi havia cases, era molt bonic perquè era tot com un conjunt de cases alineades. (Sandra S.)

Les coves, per dins, eren de color taronja i una mica vermell. Semblava l'infern! (Javi A.)

Foto: Laura C.

He triat aquesta fotografia perquè a mi m'encanten les pedres, les formes que tenen i, sobretot, perquè són magnífiques, tenen un color espectacular. També perquè m'encanten les coves com la de Collbató, perquè m'encanta que les estalagmites siguin així de maques com en aquesta cova tan impressionant. A mi m'agrada molt la fotografia, el meu somni és, de gran, ser fotògrafa, perquè és molt bona professió. (Laura C.)

També ens van dir que l'últim tros del recorregut no el podríem fer perquè hi havia un tipus de malaltia verda que agafaven les pedres, i es produïa amb el pas de la gent i amb la llum artificial. (Marina C.)

El que més em va agradar de l'excursió va ser el joc: representava que havíem de fer de bandolers, fer grups i buscar el tros de mapa que ens tocava a cadascú i al final ajuntar-los i buscar els dos tresors que faltaven: el primer era un cofre i el segon era la clau del cofre. (Valeria S.)

Al meu equip ens va tocar una pista ben difícil: havíem d'anar cap a les escales i seguir el camí fins arribar a un avet envoltat de taules; havíem d'enfilar-nos a l'arbre i allà hi havia la pista següent. (Arnau A.)

A l'estona lliure, vaig anar a caminar per la muntanya. Les plantes se m'enrotllaven als peus i no em deixaven avançar! Però el pitjor que em va passar va ser que vaig arribar a casa amb les cames vermelles per culpa de les plantes! (Pau G.)

Al tornar, a l'autobús, la Noelia i l'Aida ens feien pentinats a mi i al Guillem; bé, amb mi ho intentaven, perquè m'he rapat! (Dani M.)

En general va ser molt divertit, perquè trobo que, per una part, vam fer classe de naturals, observant la natura, descobrint llegendes... i per altra part vam estar amb els amics jugant i parlant. És com anar a l'escola però de forma divertida. (Noelia C.)

Conclusió: que hi hagi més excursions com aquesta! (Valeria S.)