En Leandre és un nen molt i molt lleig, fins i tot massa. Un dia s'enamora d'una companya de classe, la Cordèlia. Passen molts moments junts, investiguen el cas del diari perdut de sa mare i formen un club anomenat CIPCOLE (Club d'Investigadors Privats Cordèlia i Leandre), fan de models fotogràfics...
Els pares del Leandre li diuen al seu fill que ha de començar a triar feina perquè d'aquí poc l'apuntaran a un curset, ja que ara és molt difícil de trobar feina, i més sent un nen lleig. Com que la Cordèlia vol ser perruquera, en Leandre també s'hi apunta. Passen bones estones divertides, fent-se pentinats a l'estil Rulowsky (nom provenent de Hans Rulowsky, el seu professor de perruqueria polonès) d'allò més originals, fins que un dia ...
Jo opino que és una història molt maca, perquè et fa pensar que encara que et consideris lleig, pots tenir amics i passar-t'ho igual de bé que els altres. Un veritable amic és el que està al teu costat en els pitjors moments de la teva vida. Els amics es demostren en les coses dolentes. L'important és tenir un amic, sigui guapo o lleig. Una persona lletja pot tenir altres qualitats que no et facin veure que és lletja, perquè pot ser divertida, afectuosa... En canvi, pots tenir un amic molt guapo que no et faci sentir feliç perquè no és divertit, afectuós...
Eva R.
