A les nou vam pujar a l'autocar i ens vam seure amb un company. Jo anava amb l'Oriol i ens ho vam passar molt bé a l'autocar. Van posar una pel·lícula que em va agradar molt. Quan vam arribar, vam esmorzar i després vam pujar quasi tota la muntanya de Montserrat. (Ivan G.)
 |
| Foto: Guillem C. |
Aquesta foto la vaig fer just abans d'arribar, des de l'autobús. És una foto de les muntanyes de Montserrat. Com es pot observar, són molt curioses i tenen una forma molt especial. Estan formades per roca i tenen un color gris fluix, encara que el seu color original és el roig. (Guillem C.)
A l'arribar ens van matar unes escales. Vaig suar més que un pollastre, però quan arribàrem a la cova hi havia una fresca que era com estar a la glòria. (Oriol T.)
Quan vam arribar hi havia dos monitors que ens esperaven i vam veure un petit vídeo sobre les coves. (Leila C.)
Vam haver de pujar 207 esglaons comptats. Vam fer un recorregut per la cova: hi havia roques que sortien i feien forma de dimoni, de Sagrada Família i algunes més. (Nerea P.)
Les escales eren molt empinades i relliscaven per la humitat. (Jesús A.)
 |
| Foto: Sandra S. |
A l'antiguitat, el mar, amb la força que portava, i les altres pedres que portava, fregaven les roques i feien aquestes formes. En una semblava que hi havia cases, era molt bonic perquè era tot com un conjunt de cases alineades. (Sandra S.)
Les coves, per dins, eren de color taronja i una mica vermell. Semblava l'infern! (Javi A.)
 |
| Foto: Laura C. |
He triat aquesta fotografia perquè a mi m'encanten les pedres, les formes que tenen i, sobretot, perquè són magnífiques, tenen un color espectacular. També perquè m'encanten les coves com la de Collbató, perquè m'encanta que les estalagmites siguin així de maques com en aquesta cova tan impressionant. A mi m'agrada molt la fotografia, el meu somni és, de gran, ser fotògrafa, perquè és molt bona professió. (Laura C.)
També ens van dir que l'últim tros del recorregut no el podríem fer perquè hi havia un tipus de malaltia verda que agafaven les pedres, i es produïa amb el pas de la gent i amb la llum artificial. (Marina C.)
El que més em va agradar de l'excursió va ser el joc: representava que havíem de fer de bandolers, fer grups i buscar el tros de mapa que ens tocava a cadascú i al final ajuntar-los i buscar els dos tresors que faltaven: el primer era un cofre i el segon era la clau del cofre. (Valeria S.)
Al meu equip ens va tocar una pista ben difícil: havíem d'anar cap a les escales i seguir el camí fins arribar a un avet envoltat de taules; havíem d'enfilar-nos a l'arbre i allà hi havia la pista següent. (Arnau A.)
A l'estona lliure, vaig anar a caminar per la muntanya. Les plantes se m'enrotllaven als peus i no em deixaven avançar! Però el pitjor que em va passar va ser que vaig arribar a casa amb les cames vermelles per culpa de les plantes! (Pau G.)
Al tornar, a l'autobús, la Noelia i l'Aida ens feien pentinats a mi i al Guillem; bé, amb mi ho intentaven, perquè m'he rapat! (Dani M.)
En general va ser molt divertit, perquè trobo que, per una part, vam fer classe de naturals, observant la natura, descobrint llegendes... i per altra part vam estar amb els amics jugant i parlant. És com anar a l'escola però de forma divertida. (Noelia C.)
Conclusió: que hi hagi més excursions com aquesta! (Valeria S.)
