Gemma Lienas, "Cul de sac"

Cul de sac és una de les històries de Gemma Lienas en què el protagonista és el Ramon, un jove adolescent que la seva família té un nivell econòmic molt baix respecte al dels companys. La seva mare és la Júlia, la famosa cuinera de l'escola on el seu fill estudia i el seu pare és el Joan, un home que treballa en un botiga de queviures.

A en Ramon li agrada una noia de la seva classe: la Berta. Ella el convida juntament amb la resta de la seva colla a passar un cap de setmana a Tossa i ell hi vol anar però té un gran problema: li falten els diners. Com s'ho farà?

No m'hauria imaginat mai el final d'aquesta novel·la! M'agraden aquests llibres que tenen un final inesperat. Trobo que els adolescents haurien de donar exemple als més menuts. Els pares d'en Ramon es preocupen per ell, volen que el seu fill tingui una vida millor que la que han tingut ells, volen que sigui feliç... I el seu fill els ho ha de pagar amb això! És un molt mal exemple, però tot i això el llibre m'ha agradat molt! Recomanaria aquest llibre als lectors que els agraden les aventures d'intriga.

Eva R.

Frases fetes, dites i refranys 5

Per Nadal, cada ovella al seu corral

Per Nadal cadascú està amb la seva corresponent família i els amics no han de molestar. Per Nadal, amb la família, sempre es fa un sopar, es balla, es canta...

Jo, sempre, quan algú ve a casa meva a preguntar alguna cosa, li dic "perdoni, per Nadal, cada ovella al seu corral", i sobretot ho dic quan estic ocupada, i també ho dic quan, per Nadal, algú em molesta. I sobretot ho diu molt el meu avi, que sempre el vénen a molestar a casa seva. La primera vegada que ho va dir li vaig preguntar què volia dir i em va explicar el significat.

Laura C.

Frases fetes, dites i refranys 4

Valdre un ull de la cara

Significa que té un preu molt alt. Si els ulls tinguessin preu serien molt cars, perquè ens fan molt de servei i són molt importants per al nostre cos, perquè ens permeten veure-hi, per això es diu “valdre un ull de la cara”. Exemple: “Aquest rellotge val un ull de la cara”.

Tal i com esta el país actualment, els preus han pujat molt respecte abans. Per això he triat aquesta dita, perquè actualment s’usa molt i fa referència als preus d’avui en dia.

Guillem C.

Sortida a les coves de Collbató

A les nou vam pujar a l'autocar i ens vam seure amb un company. Jo anava amb l'Oriol i ens ho vam passar molt bé a l'autocar. Van posar una pel·lícula que em va agradar molt. Quan vam arribar, vam esmorzar i després vam pujar quasi tota la muntanya de Montserrat. (Ivan G.)

Foto: Guillem C.

Aquesta foto la vaig fer just abans d'arribar, des de l'autobús. És una foto de les muntanyes de Montserrat. Com es pot observar, són molt curioses i tenen una forma molt especial. Estan formades per roca i tenen un color gris fluix, encara que el seu color original és el roig. (Guillem C.)

A l'arribar ens van matar unes escales. Vaig suar més que un pollastre, però quan arribàrem a la cova hi havia una fresca que era com estar a la glòria. (Oriol T.)

Quan vam arribar hi havia dos monitors que ens esperaven i vam veure un petit vídeo sobre les coves. (Leila C.)

Vam haver de pujar 207 esglaons comptats. Vam fer un recorregut per la cova: hi havia roques que sortien i feien forma de dimoni, de Sagrada Família i algunes més. (Nerea P.)

Les escales eren molt empinades i relliscaven per la humitat. (Jesús A.)

Foto: Sandra S.

A l'antiguitat, el mar, amb la força que portava, i les altres pedres que portava, fregaven les roques i feien aquestes formes. En una semblava que hi havia cases, era molt bonic perquè era tot com un conjunt de cases alineades. (Sandra S.)

Les coves, per dins, eren de color taronja i una mica vermell. Semblava l'infern! (Javi A.)

Foto: Laura C.

He triat aquesta fotografia perquè a mi m'encanten les pedres, les formes que tenen i, sobretot, perquè són magnífiques, tenen un color espectacular. També perquè m'encanten les coves com la de Collbató, perquè m'encanta que les estalagmites siguin així de maques com en aquesta cova tan impressionant. A mi m'agrada molt la fotografia, el meu somni és, de gran, ser fotògrafa, perquè és molt bona professió. (Laura C.)

També ens van dir que l'últim tros del recorregut no el podríem fer perquè hi havia un tipus de malaltia verda que agafaven les pedres, i es produïa amb el pas de la gent i amb la llum artificial. (Marina C.)

El que més em va agradar de l'excursió va ser el joc: representava que havíem de fer de bandolers, fer grups i buscar el tros de mapa que ens tocava a cadascú i al final ajuntar-los i buscar els dos tresors que faltaven: el primer era un cofre i el segon era la clau del cofre. (Valeria S.)

Al meu equip ens va tocar una pista ben difícil: havíem d'anar cap a les escales i seguir el camí fins arribar a un avet envoltat de taules; havíem d'enfilar-nos a l'arbre i allà hi havia la pista següent. (Arnau A.)

A l'estona lliure, vaig anar a caminar per la muntanya. Les plantes se m'enrotllaven als peus i no em deixaven avançar! Però el pitjor que em va passar va ser que vaig arribar a casa amb les cames vermelles per culpa de les plantes! (Pau G.)

Al tornar, a l'autobús, la Noelia i l'Aida ens feien pentinats a mi i al Guillem; bé, amb mi ho intentaven, perquè m'he rapat! (Dani M.)

En general va ser molt divertit, perquè trobo que, per una part, vam fer classe de naturals, observant la natura, descobrint llegendes... i per altra part vam estar amb els amics jugant i parlant. És com anar a l'escola però de forma divertida. (Noelia C.)

Conclusió: que hi hagi més excursions com aquesta! (Valeria S.)

Sortida a la Illota, 2 de novembre del 2010

Un dia al bosc (redacció sencera)

Que divertit que va ser! Per mi fou un dia especial i diferent als altres. La primera sortida que feia amb l'institut! A les nou vam sortir de l'escola i... a caminar! Quan arribàrem a la Illota de Santa Susanna, aproximadament a l'hora d'esmorzar, vam fer una pausa per omplir l'estómac. Quan acabàrem tots d'esmorzar els monitors d'esport de l'institut van preparar una sèrie de jocs per gaudir de la natura. Quan s'acabaren les activitats, vam tornar a arrencar. La Font del Boter ens esperava! Pel camí, els mateixos monitors ens van preparar un joc molt divertit: es tractava que en tot el recorregut no podíem dir les quatre paraules prohibides, que en aquest cas eren "sí", "font", "dinar" i "arbre", i qui les digués s'hauria de posar la pinça al coll del seu jersei i intentar que algú altre digués la paraula prohibida. La veritat és que va ser un dia genial, tot i que vaig arribar molt cansada a casa.

Eva R.


Fragments d'altres redaccions

L'activitat que més em va agradar, de les quatre, va ser la d'estirar la corda. Consistia a estirar una corda i havia de passar una marca que es feia al terra. Per fer aquesta activitat primer ens vam separar en nens i nenes, després ens vam barrejar i, per últim, vam fer grups de quatre o cinc persones. Jo anava amb la Sandra, la Nerea i la Laura, i vam guanyar tres vegades, dues d'elles als nens i l'altra a un grup de nenes. Rèiem molt perquè quan la corda passava de la línia marcada deixàvem anar la corda i queien de cul!

Laia B.


Vam anar a celebrar la castanyada d'una manera diferent a la tradicional. No vam menjar castanyes ni moniatos, sinó que vam fer jocs i vam caminar per la muntanya, és a dir, vam estar en contacte amb la natura, que és una cosa que a mi m'agrada molt de fer. (...) En fi, que m'ho vaig passar molt bé (...), encara que m'emporti el mal record de caure en un forat pel camí, però no passa res, perquè vam riure una mica i ens vam divertir molt.

Guillem C.


El que més em va agradar d'aquesta excursió van ser els jocs que ens van fer fer per grups i poder estar tan lliures amb els companys.

Marli D.


Quan vam arribar a la Font del Boter vam dinar tots. En acabar, en Pau i jo vam pujar al cim de la muntanya que hi havia. Hi vam pujar més vegades, perquè nenes de primer volien veure el cim. Es podia veure Pineda i Calella i, per l'altra banda, Santa Susanna i Malgrat, era preciós.

Marc T.


A la tornada em feien una mica de mal les cames, però quan vaig arribar a casa vaig descansar i se'm va passar tot.

Sara O.

Frases fetes, dites i refranys 3

Qui canta els seus mals espanta

Vol dir que si estàs cantant sempre et sents feliç, perquè no tens temps de pensar en altres coses.

Jo he escollit aquesta dita perquè a mi m’agrada molt cantar i, menys a les hores de l’escola, em passo tot el dia cantant.

Noelia C.

Frases fetes, dites i refranys 2

Anar-se'n amb les mans buides

Significa anar-se’n sense el que tu volies aconseguir. Exemple: "Volia aquestes sabates però no hi havia la meva talla; al final me n’he anat amb les mans buides!"

He triat aquesta frase feta perquè jo quan era petita l' escoltava molt.

Laia B.

Primers dies a l'institut: les nostres impressions

S'ha acabat la primària i sabia que havia de començar un nou camí, una nova etapa, i que tot seria diferent. (...) Em va fer molta pena de canviar d'escola, perquè la majoria dels meus amics van a un altre institut. (Eva R.)

Els primers dies estava una mica nerviós: classe nova, nens nous, nous professors i, sobretot, pel que estava més neguitós, va ser quan vaig veure els nois dels altres cursos, em vaig sentir molt petit. (Arnau A.)

Nosaltres érem els més grans de l'escola i érem els més alts. Ara que estem a l'institut és com començar de nou, som els petits i no és que m'agradi gaire. (Oriol T.)

Estàvem tots a fora. Jo estava molt nerviosa per saber quins companys em tocarien. Van començar a dir noms, jo ja pensava que no em deien a mi per anar a la classe A. Sort que em va tocar, perquè allà estaven quasi totes les meves amigues. (Aida O.)

Jo vaig començar l'ESO gairebé sol. Només coneixia tres nenes que anaven abans amb mi al col·legi. (...) Ara ja em sento més a gust perquè ja tinc nous amics. (Pau G.)

L'institut m'ha agradat molt perquè és petit i acollidor i m'hi he habituat molt bé. (Guillem C.)

L'institut m'ha impressionat perquè hi ha aula de tecnologia i d'audiovisuals, i treballarem amb microscopis, ordinadors... L'institut no és molt gran però té de tot. (Jesús A.)

A mi el que m'ha impressionat més de totes les coses que hi ha a l'institut és que hi ha un pati massa petit. (Carlos G.)

A l'hora del pati no coneixia ningú i em sentia incòmoda, però les noies em volien conèixer i em preguntaven com em dic i d'on sóc. (Valeria S.)

Em pensava que els nens d'altres cursos es ficarien amb nosaltres, però de moment no ho fan. (Laia F.)

Quan ens van presentar tots els professors ens van causar bona impressió i van ser molt agradables amb nosaltres. (Noelia C.)

Tenir un professor per a cada assignatura és el que ha canviat més per a mi, perquè coneixes molts professors amb caràcters diferents i maneres diferents d'ensenyar. (Leïla C.)

Per una banda tenia ganes de començar, per conèixer a més gent i fer més amics; també pels portàtils. (Sara O.)

Abans de tenir l'ordinador tenia molts dubtes per quan fos l'hora de fer la feina de l'escola a l'ordinador. Però ara veig que puc fer-ho. (Laia B.)

M'ha encantat el fet de tenir portàtil, el cuidaré com si fos el meu fill. (Oriol T.)

Jo pensava que l'institut seria molt diferent de l'escola, però tampoc ho és tant, de diferent. (Marc T.)

Trobo que està molt bé tenir les tardes del dijous i del divendres lliures per poder estudiar i avançar deures. I vinc amb moltes ganes d'aprendre cada dia alguna cosa nova. (Marina C.)

Però no entenc perquè m'han canviat de classe, a mi m'agradava més la B, perquè allà tinc un any de la meva vida i els meus records, el meu lloc, els càstigs, notes a l'agenda, esbroncades, còpies i l'amistat dels profes i dels companys. Però començo un nou any i sé que serà millor. (Kenny C.)

Frases fetes, dites i refranys 1

[Nota del professor: tot i que la següent dita és excessivament llarga i s'escapa del que és pròpiament una dita, que ha de ser més breu, valorem la feina de l'alumne i la publiquem.]

Quan neixes, tots al teu voltant riuen orgullosos i, en canvi, tu plores. Viu la vida de tal manera que quan tu moris siguis tu el que riguis i els altres els que plorin.

Vol dir que hem de viure la vida i ser feliços, sense fer mal a ningú, estimar i ser estimats perquè només es viu una vegada.

He triat aquesta dita perquè trobo que és una manera de viure molt bona, és una idea que tots hauríem de seguir.

Arnau A.