Carles Sala, "Bona nit, Júlia"

Ella és la Júlia, una nena que per mala sort està ingressada en un hospital. Es pensa que allà les hores passen molt lentes, però al final acaba descobrint que no és així, que estar en un hospital és com estar en un hotel (segons el seu avi), ja que li porten el menjar, li fan el llit... La Júlia un dia sent una veu que no li és familiar. Qui serà?

Bona nit, Júlia m'ha agradat. T'explica com és la vida en un hospital i no és tan avorrida com aparenta. Encara que estiguis en un lloc tancat durant molt de temps, acabes descobrint alguna cosa que et fa sentir millor. Aquests dies la Júlia no ho passa gaire bé, però forma part d'una família que vol el millor per a ella, que vol que cada instant somrigui i s'enfronti a la vida, que s'aixequi tantes vegades com caigui, que planti cara a la vida...

Eva R.

Jordi Sierra i Fabra, "El cas del quadre desaparegut"

El llibre El cas del quadre desaparegut és una història escrita per Jordi Sierra i Fabra.

És l’últim dia d’escola i, després de donar les notes, el professor decideix portar els alumnes a veure la gran mansió Viladecans. La casa era d’una senyora molt important, Agustina Viladecans, i quan va morir els seus néts van anar-hi per obrir el testament: la seva àvia no els havia deixat res en herència.

Als nois de l'escola, en concret, els interessa un quadre, “El crepuscle de vanitats”, un gran Picasso. Va arribar el moment d'anar a veure el quadre: van quedar fascinats. Van seguir visitant tota la casa i va arribar el moment de marxar. El professor va demanar als néts de la senyora Agustina si els deixaven tornar a mirar el quadre. Es van dirigir cap a la porta i... per sorpresa seva, el quadre havia desaparegut.

Si voleu saber-ne més detalls, llegiu-vos el llibre, jo us el recomano. És un llibre de misteri i entretingut. Potser a algú li pot semblar una mica avorrit, perquè la història sempre gira al voltant del mateix, però si us agraden les històries de misteri, com a mi, segur que us agradarà.

Noelia C.

Gemma Lienas, "Ets galàctica, Carlota"

Ets galàctica, Carlota és un nova aventura de Gemma Lienas. Tracta de la Carlota, una adolescent a qui li passen mil històries. En aquest llibre, però, la més destacada és la història de la moto i les caps rapades. Un dia que la Carlota no es troba bé, treu el cap per la finestra i veu que tres noies cap rapades roben una moto que estava per allà al carrer. Ella decideix posar-hi fil a l'agulla i intenta fer alguna cosa, però no té sort. Les caps rapades fugen amb la moto. Al cap d'uns dies, la seva amiga Mireia descobreix una notícia al diari que deixa paralitzada la Carlota: era un article que havia escrit el noi al qual li havien robat la moto! A partir d'aquí passen mil coses. Vosaltres què creieu, que la recuperaran o no?

Submergiu-vos en aquesta història i ho descobrireu!

Christine Nöstlinger, "Olfacte de detectiu"

Els Zwoch són una família normal. I com moltes famílies sempre hereten alguna cosa. Doncs un dia els arriba una carta explicant-los que han heretat una casa d'una àvia molt llunyana. El casalot heretat és molt vell però Jacob, el veïnet, està completament segur que aquell habitatge de fa més d'un segle oculta algun tresor. Després de convèncer a les tres germanes Zwoch comencen a buscar per aquella casa que sembla que en qualsevol moment hagi de caure...

L'argument és molt bo, tot i que al principi costa molt d'entendre ja que et fas un embolic amb el noms perquè són molt diferents i potser creus que un d'aquells noms és de persona, i és el d'un bar! A part d'això, el recomano a la gent que li agradin les històries detectivesques amb un toc de misteri.

Pau G.

Antoine de Saint-Exupéry, "El petit príncep"

El Petit Príncep és una història d’Antoine de Saint-Exupéry. El narrador és un aviador que ha tingut una avaria i ha hagut d’aterrar al desert del Sàhara, on ha d’intentar arreglar tot sol el seu motor. L’endemà del seu viatge, una petita veu el desperta i li demana que li dibuixi un xai. Aquesta veu és la del Petit Príncep. L’aviador, perplex per l’aparició d’aquesta persona, comença a sentir curiositat per aquella criatura. Dia rere dia el Petit Príncep revela la seva història a l’aviador, com l’episodi de la vida a l’asteroide B 612, els baobabs, els volcans, el naixement d’una rosa…. Però, què passarà al final? El Petit Príncep es quedarà a viure amb l’aviador? Marxarà?

Aquesta història m'ha semblat una mica avorrida, en el sentit que no té gaire emoció, gaire misteri. No m’ha agradat massa. 

Eva R.

Sempé / Goscinny, "El petit Nicolàs"

Aquest llibre està escrit per René Goscinny i il·lustrat per Jean-Jacques Sempé. Tracta d'un noi que es diu Nicolas. Li agrada molt estar amb els seus amics. Aquest llibre explica totes les aventures que viu, que estan dividides en petites històries. Una d'aquestes històries explica com ell i el seu millor amic van decidir fer campana de classe, es van passar tot el dia avorrits però van aprendre una lliçó.

Com molts del nois de la seva edat, no li agrada estudiar, però es preocupa molt, estima molt la seva professora i els seus pares, viu moltes experiències i s'ho passa molt bé amb els seus amics.

 

M'agrada aquest llibre perquè té molts moments divertits. El recomano perquè és molt fàcil de llegir i d'entendre, però sobretot perquè és molt interessant.

Valeria S.

Anna Manso, "Leandre, el nen horrible"

En Leandre és un nen molt i molt lleig, fins i tot massa. Un dia s'enamora d'una companya de classe, la Cordèlia. Passen molts moments junts, investiguen el cas del diari perdut de sa mare i formen un club anomenat CIPCOLE (Club d'Investigadors Privats Cordèlia i Leandre), fan de models fotogràfics...

Els pares del Leandre li diuen al seu fill que ha de començar a triar feina perquè d'aquí poc l'apuntaran a un curset, ja que ara és molt difícil de trobar feina, i més sent un nen lleig. Com que la Cordèlia vol ser perruquera, en Leandre també s'hi apunta. Passen bones estones divertides, fent-se pentinats a l'estil Rulowsky (nom provenent de Hans Rulowsky, el seu professor de perruqueria polonès) d'allò més originals, fins que un dia ...

Jo opino que és una història molt maca, perquè et fa pensar que encara que et consideris lleig, pots tenir amics i passar-t'ho igual de bé que els altres. Un veritable amic és el que està al teu costat en els pitjors moments de la teva vida. Els amics es demostren en les coses dolentes. L'important és tenir un amic, sigui guapo o lleig. Una persona lletja pot tenir altres qualitats que no et facin veure que és lletja, perquè pot ser divertida, afectuosa... En canvi, pots tenir un amic molt guapo que no et faci sentir feliç perquè no és divertit, afectuós...

Eva R.

Gemma Lienas, "Així és la vida, Carlota"

Aquest llibre està escrit per Gemma Lienas. És un llibre que va del que et pot passar a la vida. La protagonista es diu Carlota, té uns 14 anys i té molts problemes a la vida, però després ella s'adona que no és l'única que en té. Té un germà de 13 anys, i a vegades es barallen. El seu amic Ramon ha tingut un accident molt greu...

A mi m'ha agradat molt aquest llibre, tot i que la Carlota sempre tenia algun problema. Després vaig seguir llegint, i em va agradar més perquè tots el problemes que tenia, amb els seus pares, el seu germà, el Ramon, etc., s'anaven arreglant.

Gràcies a aquest llibre he vist que no tothom viu bé, sense problemes, etc.

Potser tens problemes, però... s'aniran arreglant!

Sara O.

M’agraden molt els llibres de Gemma Lienas. Crec que és una gran escriptora per adolescents, perquè són problemes que realment passen en aquesta edat. No m’esperava el final de la història. De veritat, està molt bé aquest llibre, ja que pots reflexionar sobre els problemes que tens, i saps que encara que costin d’arreglar, finalment s’arreglen.

Eva R.

El llibre Així es la vida, Carlota, de Gemma Lienas, m'ha encantat perquè el que explica sembla com si fos la meva vida, o almenys algunes parts; és com si jo estigués escrivint-lo. Una vegada començava a llegir ja no podia parar, perquè era tan emocionant! Tot el que li passava a la Carlota, era com si m'estigués passant a mi... Era increïble. M'ha agradat molt, de veritat.

Sandra S.

Roal Dahl, "Matilda"

Matilda és una nena molt intel·ligent que en complir els cinc anys ja ha llegit Dickens i algunes altres històries més sense haver anat a l’escola. Els seus pares no la tracten bé; més aviat, per ells és una nosa. L’impedeixen que vagi a l’escola ja que diuen que és un pèrdua de temps. Al cap d’un temps, la nena ha estat apuntada a una escola, en què la seva senyoreta és la Honey, una dona encantadora. El primer dia que Matilda va anar a l’escola, la professora estava repassant amb els altres alumnes les taules de multiplicar. Cada cop anava augmentant les xifres, fins que va veure que la petita nena sabia multiplicar llargues i llargues xifres i molt ràpid. Era fascinant! Però vet aquí que un dia Matilda descobreix que...

Recomano aquesta història perquè la gent pugui reflexionar sobre els grans pares que té, que segurament ho donarien tot per ells. Per desgràcia, la família de Matilda no és així. Crec que és una història interessant i una de les millors pel·lícules que he vist.

Eva R.

Josep Torrent, "L'estranya desaparició de la Laura"

Tracta d’una noia que torna de l’institut i a l'entrar a casa desapareix. Per això uns mossos d’esquadra investiguen la seva desaparició. Unes tempestes de llamps afecten alguna cosa més que l'atmosfera i apareixen un castell i un diari escrit per la noia que reflecteix la seva incredulitat.

A mi la veritat és que m’ha agradat bastant aquest llibre, perquè és de molt de misteri i a mi m'encanten els llibres així. A casa meva en tinc molts d’aquesta mena i la veritat és que els he llegit tots. Aquest llibre per mi ha sigut molt important perquè a mi m’agradaria ser policia, perquè m’agrada molt investigar les coses.

Sandra S.

Gemma Lienas, "Cul de sac"

Cul de sac és una de les històries de Gemma Lienas en què el protagonista és el Ramon, un jove adolescent que la seva família té un nivell econòmic molt baix respecte al dels companys. La seva mare és la Júlia, la famosa cuinera de l'escola on el seu fill estudia i el seu pare és el Joan, un home que treballa en un botiga de queviures.

A en Ramon li agrada una noia de la seva classe: la Berta. Ella el convida juntament amb la resta de la seva colla a passar un cap de setmana a Tossa i ell hi vol anar però té un gran problema: li falten els diners. Com s'ho farà?

No m'hauria imaginat mai el final d'aquesta novel·la! M'agraden aquests llibres que tenen un final inesperat. Trobo que els adolescents haurien de donar exemple als més menuts. Els pares d'en Ramon es preocupen per ell, volen que el seu fill tingui una vida millor que la que han tingut ells, volen que sigui feliç... I el seu fill els ho ha de pagar amb això! És un molt mal exemple, però tot i això el llibre m'ha agradat molt! Recomanaria aquest llibre als lectors que els agraden les aventures d'intriga.

Eva R.